Camp d'Argelers. (En catalán)
Amb aquest lema i aquest gest que repeteixen diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d’Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós.“Camp d’Argelers” va més enllà dels tòpics i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.
Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l’amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d’uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d’aspirines. S’estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen.
Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren.
Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d’arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que finalment són enviats a altres camps el setembre de 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d’Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l’Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se’ls talla el cabell i se’ls tanca a un camp durant mesos, un lloc batejat com l’Hipòdrom.
D’aquesta manera “Camp d’Argelers” mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d’aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar a milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida. “Camp d’Argelers” és, en definitiva, un documental de 90 minuts sobre la dignitat humana.
“Camp d’Argelers” és una coproducció de Televisió de Catalunya, Utòpic i Kalimago Films amb la participació de France Télévisions, Regió Languedoc-Roussillon, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Mairie d'Argelès-sur-Mer i la Diputació de Girona.
Fitxa
Direcció i realització: Felip Solé
Guió: Jordi Sanromà
Producció: Reinald Roca, Assumpta Planas, François Boutonnet,
Jordi Campàs, Roser Costa, Sara Chuang i Bernard Arnauld
Documentació: Mercè Bofill
Ajudant de realització i muntatge: David Burillo
Direcció de fotografia: Domènec Gibert
"Alzad el puño, camaradas!"
Con este lema y este gesto que repiten diariamente, los refugiados republicanos responden a los malos tratos y las duras condiciones de vida en el campo. Combatientes, viejos, mutilados, mujeres y niños logran superar la miseria moral y material que les toca vivir a la playa de Argelès, rodeados de kilómetros de alambrada de espino. "Campo de Argeles" va más allá de los tópicos y explica que fue realmente este campo de concentración para 100.000 republicanos catalanes y españoles que huían del franquismo.
Una imagen del rodaje de "Campo de Argeles".
Los republicanos viven encerrados en un rectángulo hecho de alambrada y custodiados bajo la amenaza de las bayonetas. El primer alimento que reciben son panes lanzados desde unos camiones, lo que provoca rencillas ... Los internados liberan los intestinos junto al mar. Beben agua contaminada. Obtienen cinco tiendas de campaña como enfermería, pero sólo disponen de aspirinas. Se extienden la sarna y los piojos. Los muertos no se contabilizan.
Desde febrero de 1939 hasta septiembre de 1941, son casi dos años y medio de sufrimiento y penalidades. Sobrevivir a las duras condiciones del campo ya es una manera de luchar contra Franco. Al principio no hay barracas, ni letrinas, ni servicios sanitarios, agua o comida. Las mujeres sufren acosos constantes y los bebés mueren.
Con el testimonio de las personas que lo vivieron y recreando las situaciones que no muestran las imágenes de archivo, el documental narra la vida diaria de los refugiados hasta que finalmente son enviados a otros campos en septiembre de 1941 y Argelès es clausurado. Una nueva investigación histórica sobre el Campo de Argeles prueba también que contra los horrores del campo los republicanos actúan unidos y solidarios. Cuando los hombres son obligados a trabajar fuera del campo, las mujeres se sublevan para defender los brigadistas internacionales deportados en África. El castigo es el mismo para todos: se les corta el pelo y se les cierra a un campo durante meses, un lugar bautizado como el Hipódromo.
De esta manera "Campo de Argelers" muestra de manera inédita y sorprendente como la resistencia de estos hombres y mujeres fue en realidad un movimiento profundo que movilizó a miles de republicanos refugiados en Francia, muchos de ellos lo acabarían pagando con su vida. "Campo de Argeles" es, en definitiva, un documental de 90 minutos sobre la dignidad humana.
"Campo de Argeles" es una coproducción de Televisió de Catalunya, Utópico y Kalimago Films con la participación de France Télévisions, Región Languedoc-Roussillon, el Memorial Democrático de la Generalitat de Cataluña, Mairie de Argelès-sur-Mer y la Diputación de Girona.
Ficha
Dirección y realización: Felip Solé
Guión: Jordi Sanromà
Producción: Reinald Roca, Assumpta Planas, François Boutonnet,
Jordi Campàs, Roser Costa, Sara Chuang y Bernard Arnauld
Documentación: Mercè Bofill
Ayudante de realización y montaje: David Burillo
Dirección de fotografía: Domingo Gibert